VHDL

VHDL és l'acrònim que representa la combinació de VHSIC i HDL, on VHSIC és l'acrònim de «Very High Speed Integrated Circuit», i HDL és al seu torn l'acrònim de «Hardware Description Language». És un llenguatge fet servir per enginyers definit pel Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE) ANSI/IEEE 1076-1993^[1] que es fa servir per modelar, simular i sintetitzar, és a dir per dissenyar circuits digitals. Altres mètodes per dissenyar circuits són la captura d'esquemes (amb eines tipus CAD) i els diagrames de blocs, però aquest no són pràctics en dissenys complexos. Altres llenguatges pel mateix propòsit poden ser Verilog i ABEL. Tot i que es pot fer servir de forma general per descriure qualsevol circuit es fa servir principalment per dissenyar circuits integrats a molt gran escala digitals d'alta complexitat i per programar PLD (programable logic device - dispositiu lògic programable) i FPGA (Field Programmable Gate Array).

Una de les característiques més important de VHDL, i probablement un dels aspectes més confusos del llenguatge per a algú nou és la capacitat del llenguatge per descriure un sistema altament concurrent per aprofitar plenament la naturalesa paral·lela de dispositius digitals.